Encara que va estudiar lleis i va participar en la política de Mileto a la seva juventud i la seva felicitat per apendre els conceptes matematics. El seu coneixement dels calendaris, el va servir per aplicar la astronomia a la majoria de la vida quatidiana.
Va néixer al voltant de 190 aC i va morir a 120 aC. És un dels astrònoms més coneguts de l'antiguitat. És inventor de l'astrolabi i va crear el primer catàleg d'estels de la història. Es creu que va viure durant el segle II aC. I també se sap que va néixer a Nicea l'actual Turquia.
Va comparar la posició de les estrelles del seu temps amb els resultats obtinguts un segle i mig abans per Timocharis. Se'n diu que les observacions que va fer van ser fetes a l'illa de Rodes. Per això, se suposa que Hiparc va passar els seus ultims anys de vida en aquesta illa. Ptolemeu, es una altre de les seves obres (Sobre les fases de les estrelles fixes).
Ell es la primera persona, que proposa el model heliocèntric del Sistema Solar, col·locant el Sol, i no la Terra, en el centre de l'univers. Ell va crear això perquè en aquella època la gent deia que la Terra havia de ser el centre de l'univers.
Va arribar a la teoria que la terra es sinó un qualsevol planeta com els altres, Mercuri, Venus, Júpiter... I tenia moltes proves, i les aplicava a la seva teoria. La teoria heliocèntrica es va expandir ràpidament.
El que va fer Copèrnic va servir de base, per altres astrònoms famosos com, Galileu, Brahe i Kleper.
És conegut per les seves 3 principals lleis de l'astronomia, dos de les quals són de l'any 1609 i l'altre és de l'any 1918. La primera llei deia que tots els planetes giren al voltant del sol descrivint òrbites, estant el Sol en un dels seus focus. La segona llei deia que el radi que uneix el planeta amb el Sol escombra árees iguals en temps iguals, el planeta es mou més ràpid quan està a prop del Sol i més lent quan està més lluny. Per últim, la tercera llei diu que un planeta com més allunyat estigui del Sol més tardarà en recórrer la seva òrbita.
Hiparco de Nicea va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Aristarc (clica Aristarc per més informació) va ser un astrònom i matemàtic grec que va néixer a Grècia el 310 aC i va morir a Egipte el 230aC.
Com molts altres homes savis Aristarc feia ús de l'emblemàtica biblioteca d'Alexandria on es reunien les ments més privilegiades de l'antiguitat clàssica. En aquell moment estaven pensant en un sistema geocèntric.
En Nicoalu Copèrnic va ser un astrònom polonès que va néixer l'any (1473 - 1543), va ser conegut per la se va teoria que era la heliocèntrica. En Copèrnic des de sempre estava interessat en la geografia i la astronomia així que va començar a estudiar i a investigar. Després de molt de treball i investigacions va arribar a la teoria que no es el sol que gira al voltant de la terra, sinó al revés.
En Johannes Kepler va ser un astrònom famós a finals del segle XVI i principis del segle XVII. Va néixer el 27 de desembre del 1571 a Weil der Stadt, Alemanya. Va començar com a ajudant del famòs astrònom Tycho Brahe, va ser professor de matemàtiques a Áustria i va ser matemàtic del rei Rudolf II.
Anders Jonas Angstrom va néixer al 13 d'agost de 1814 a Lodgo, Suècia. Va estudiar a la Universitat d'Upsala. Va morir al 1839. Va treballar als observatoris d'Upsala i Estocolm. La combinació de l'espectroscopía i la fotografia va ser la clau del seu èxit. El 1862, estudiant l'espectre solar, va trobar hidrogen en la atmosfera terrestre . Angstrom va ser el primer en analitzar l'espectre de l'aurora boreal, el 1867. Després, l'any 1868, va publicar un mapa complet espectrogràfic del sol que es deia "Recherches sud le spectre solaire", que inclou mesures detallades de més de 1000 línies espectrals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada